El reggaetón va evolucionar des de l'ragamuffin o "raga", un subgènere de música de ball electrònica que al seu torn es va desenvolupar a partir del reggae i el hip hop. El reggaetón en si es caracteritza per les seves controvertides lletres en espanyol, tant rapeadas com cantades; el seu estil provocatiu i la incorporació d'altres ritmes llatins com la bomba i la salsa. A més, el reggaeton es pot identificar pel seu ritme "dem bow", basat principalment en el ritme de la caixa o tambor militar i que va ser popularitzat per primera vegada per Shabba Ranks el 1991.
El reggaetón va evolucionar com un moviment alternatiu de caràcter urbà centrat en la joventut, un cas similar al de l'hip hop a Estats Units. El reggaetón està molt relacionat amb un estil de ball conegut com "perreo", terme derivat de la paraula "gos", en referència als seus passos de naturalesa lasciva i sexualment explícits.
Existeix controvèrsia al voltant de la història i orígens del reggaetón, ja que combina diversos gèneres i influències musicals. Els inicis del reggaetón es remunten al reggae panameny en espanyol, que era una adaptació del jamaicà. No obstant això, el consens general és que el reggaeton va tenir el seu origen a Puerto Rico, on va guanyar la seva popularitat i va evolucionar fins esdevenir el que és avui dia. És més, la majoria dels intèrprets més famosos del gènere són porto-riquenys. Durant el seu desenvolupament també va rebre la influència del hip hop americà, els ritmes porto-riquenys i altres influències de la música llatinoamericana.
El reggae va aparèixer per primera vegada a Jamaica i va anar evolucionant mitjançant la suma de nous ritmes i sons. El 1985, Chico Man interpretava reagge en espanyol a Panamà i de forma paral · lela va aparèixer a Puerto Rico amb Vico C. en rap en espanyol. Havia començat un nou moviment musical llatí que evolucionaria i es propagaria al llarg i ample de tot Amèrica.
En arribar els 90, el reggae, tant jamaicà com nacional, així com el rap en espanyol eren molt populars a Puerto Rico. Es posaven així els fonaments des dels que acabaria evolucionant fins a ser reggaetón. Algunes de les primeres cançons famoses eren Demwbow, de Nacho Boom; Pantalons calenta, de Poncho Pan; Dolç, de la Atrevida, Mou i Son Bow, del Gran General i diversos èxits de Gringo Man
Entre 1993 i 1994, es va donar inici a un corrent alternativa a Puerto Rico. Els primers sons de reggaetón, anomenats "under", van començar distribuir-se a través de xarxes clandestines de joves. Aquest moviment va començar a ser conegut per la seva controvertida música i un dels productors més importants del moment era DJ Playero. El nou gènere evolucionaria i canviaria de noms amb el temps, rebent les denominacions "Melassa", "música underground", "Dem Bow" i, finalment, reaggeton.
El reggaetón va començar a estendre i popularitzar amb l'ajuda de DJ Playero, DJ Nelson i DJ Eric. El reggaetón ja no era un estil de música alternativa, sinó que havia fet el salt a la música llatina comercial. Alguns reggaetoneros famosos van ser Don Chenzina, Tempo, Master Joe & OG Black, Baby Rasta & Gringo i Lito & Polonès.
Dj Blass i els artistes Pla B i Speedy van contribuir al fet que el moviment es propagués per Estats Units. El 2004, el reggaeton havia arribat al gran públic als EUA i Europa gràcies a grups com Tego Calderón, Daddy Yankee, Hector i Tito, Luny Tunes & Noriega, Yaga i Mackie entre molts altres. Altres reaggetoneros d'importància són Alexis & Fido, Angel & Khriz, Nina Sky, Nicky jam, Zion, RKM & Ken-i, Volt, Carrer 13, Hèctor "El Father", Ivy Queen, Wisin & Yandel, Tito "El Bambino" i Don Omar....
No hay comentarios:
Publicar un comentario